ISABEL COIXET Y EL LENGUAJE

 

No dudamos de  la justicia con que la directora ha ganado cuatro Goyas. Pero al igual que Fernando Trueba se declaró ateo ante el todo Hoylywood  para exaltar a Billy Wilder (gusta Trueba de proclamar su  fe; ahora. madrileño él, se declara catalán), la señora Coixet  (¿o no está bien visto el tratamiento porque es machista?) se permitió, en el turno de agradecimientos, elogiar a los actores españoles declarando que eran no muy buenos, sino «de la h…..». ¿Era necesario el coloquialismo blasfemo? No es un problema, debemos precisar, de creencias sino de buen gusto. ¿Estaba nerviosa y no midió el alcance de su expresión? ¿O es que el catalán nativo y su frecuentación del inglés han hecho inmune  a I. C. a las heterodoxias verbales en castellano? Habrá quien a buen seguro la defienda, (hay gente «pa tó», decía el torero famoso), pero uno piensa que lo ocurrido fue lamentable. Sin más.

 

MIGUEL GARCÍA-POSADA

 

Compartir:

2 comentarios

  1. Es que tal vez I.C., que tanto sabe sobre la vida secreta de las palabras, conoce algún otro contenido semántico de su "taco" que no está al alcance de los simples mortales. Su coloquialismo no fue el único de esa aburridísima noche. ¡Qué bien se expresan, qué derroche de español culto!

  2. Bona tarda Isabel,

    ahir vam tornar a veure la teva pel·lícula i ens va agradar encara més que el primer cop, ens va deixar clavats a la butaca i, avui m’he decidit a escriure’t per averiguar alguns dubtes que tenim:

    – la veu "en of" de l’inici i del final de la pel·lícula és de filla que Hanna va tenir fruit de les violacions?qué se’n va fer d’ella?

    – les dedicatòries són a persones que van patir també les atrocitats de la guerra dels Balcans?

    – l’amiga que ella descriu (en els cinc minuts més intensos i dramàtics) és real o és refereix a ella mateixa i al seu dessig de morir?

    – la sordera és seqüela de les mateixes agressions?

    – quan escribies el paper de Javier Càmara, ho feies ja pensant en ell?

    Crec que no hi ha ni un segon de desperdici, els protagonistes i J.C. estan insuperables; la música és la més adequada.¿Vas disfrutar tant fent aquesta pel·lícula com els espectadors podem fer-ho veient-la? … QUIN LUXE!!!

    Gràcies pel teu temps i fins la propera,

    Pilar Coromina

Deja un comentario